14 de set. 2013

Ronda de la Universitat

Ronda Universitat - Principis del segle XX
La Ronda de la Universitat és una de les rondes de Barcelona que separa la Ciutat Vella de la Ciutat Nova o Eixample. Connecta amb altres dos rondes: la de Sant Antoni i la de Sant Pere. fou construïda vers el 1872, prop dels terrenys dels glacis de la muralla dels Tallers. 

El nom d'aquest carrer ve del fet que condueix a la Plaça de la Universitat, situada en la confluència d'aquesta ronda, la Ronda de Sant Antoni i la Gran Via de les Corts Catalanes i, on la Universitat de Barcelona ha tingut el seu edifici principal des del segle IX. 

Font del Trinxa - Font:
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Font_del_Trinxa.JPG
La Ronda Universitat es va pavimentar el 1872 i, abans del nom actual, aprovat el 1989, va tenir un altre: calle Universidad. 

Prop de la cantonada amb el carrer Pelai, hi ha la Font del Trinxa, obra de l'escultor Josep Campeny i Santamaria. 


1 de set. 2013

Avinguda Portal de l'Àngel

L'avinguda comença a tocar de la Plaça de Catalunya i acaba al carrer de Cucurulla, enllaçant així amb el carrer de Portaferrissa, que va a parar a les Rambles. 

Durant la seva història ha tingut diferents noms: Puerta del Angel, Plaza de Santa Ana (agafant el nom de l'església que hi ha al carrer del mateix nom i que enllaça el Portal de l'Àngel amb les Rambles), carrer de Fivaller (abans de 1865, segons nomenclàtor oficial de l'Ajuntament de Barcelona) i Porta dels Orbs, a l'època medieval. 


Portal de l'Àngel - Principis segle XX
Font: https://www.facebook.com/BarcelonaDesapareguda
A l'alta edat mitjana, aquesta zona, que quedava fora de la muralla romana, era estreta i hi baixava una riera que, al final del carrer, torçava per passar per davant de l'església del Pi i desembocava en el Cagalell (una riera que passava per les Rambles i que s'anomenava així perquè hi anaven a parar totes les aigües residuals i pestilents de la ciutat). A més, era un dels camins que entraven a la ciutat, des del portal del Bisbe (avui, Plaça Nova amb el carrer del Bisbe). 

Cap al segle X, quan es van anar formant ravals fora les muralles, es va començar a edificar al voltant d'aquest camí i, en edificar-se la muralla del segle XIII, s'hi va obrir un portal que es va anomenar "dels Orbs" perquè s'hi reunien cecs, orfes i tota mena de pobres i esguerrats que vivien a les barraques que hi havia no gaire lluny. 


El nom actual ve per què, segons la llegenda, quan sant Vicenç Ferrer va visitar Barcelona, l'any 1419, se li aparegué un àngel en aquest lloc i li manifestà que era allà per vetllar per la ciutat. 

Aquest nom es va fer oficial el 30 de gener de 1466, per iniciativa de Pere IV de Catalunya, en agraïment pel fi d'una epidèmia de pesta a la ciutat. El novembre del mateix any, quan Pere IV ja havia mort, s'hi va instal·lar una imatge de l'àngel custodi que va ser encarregada pel rei abans de morir. Aquesta escultura va ser situada en una capella a la muralla fins que, el 1859, quan es van enderrocar les muralles, es traslladà primerament a la porta de l'església de Santa Anna i, posteriorment, a l'església de l'Àngel Custodi d'Hostafrancs (aleshores nova). Finalment, va ser destruïda a la guerra civil. 

Mentre hi havia l'àngel, cada 2 d'octubre s'hi celebrava una festa en el seu honor i s'hi menjaven magranes, que es deia que protegien contra les malalties infeccioses. 

Entrada principal dels Magatzems Jorba. Font:
 http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2012/02/almacenes-jorba-portal-del-angel.html
Actualment hi torna a haver la imatge d'un àngel, situada en una fornícula de l'edifici del Banc d'Espanya, realitzada el 1957 per Àngel Ferrant. 

També és l'indret on es va situar un dels primers magatzems de venda al públic de la Ciutat, Magatzems Jorba, que més tard va ser absorbit per Galerías Preciados i que, actualment és propietat de El Corte Inglés. 

Fossar de les Moreres

Fossar de les Moreres - 1900 -Font
http://totbarcelona.blogspot.com.es/2012/08/una-
comparativa-de-112-anos.html
Al barri de la Ribera, concretament al carrer de Santa Maria (al costat de la porta est de l'església de Santa Maria del Mar) es troba un antic cementiri transformat en plaça que homenatja els catalans caiguts durant el setge de Barcelona de 1714. El motiu és que, durant aquest setge, molts dels defensors caiguts foren enterrats, precisament, en aquest lloc. Més de 40.000 barcelonins hi perderen la vida durant aquest setge i, especialment, durant l'atac final. 


Fossar de les Moreres

L'església de Santa Maria del Mar tenia dos cementiris, el major just al davant, a la plaça de Santa Maria i el menor, que hi era al tombar l'església cap a la dreta i que era conegut pel nom de cementiri de les moreres. Se suposa que perquè hi havia vàries moreres pels voltants. 

Al segle XIX, concretament l'any 1821 (durant el regnat de Ferran VII d'Espanya), el cementiri de les Moreres i la plaça, varen ser pavimentats obeint el seguit de reials documents que el rei Carles III d'Espanya havia dictat gairebé 100 anys enrere, ordenant la urbanització dels cementiris parroquials i la construcció de necròpolis extramurs, per raons sanitàries. 
Carrer Santa Maria/Fossar de les Moreres - 1928
Font: http://amf2010blog.blogspot.com.es/2011/12/
gaudi-yaquilino-amezua-maestro.html

Avui, aquesta plaça és un lloc on, cada 11 de setembre, es commemora la Diada Nacional de Catalunya i es ret homenatge als defensors de la ciutat. 

En una placa de marbre, al fons de la plaça, posada el 1915 pel Casal nacionalista martinenc i Joventut Nacionalista "Nets dels almogàvers", hi ha escrit un text extret d'un poema original de Frederic Soler "Pitarra", en commemoració a la heroica resistència barcelonina: 
Fossar de les Moreres en l'actualitat




Als màrtirs de 1714:
"Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor"