Ja que aquest és un blog dedicat als carrers de Barcelona, i està per complir-se el 300 aniversari del setge a Barcelona, per part de les tropes de Felip V, aquesta és l'entrada que havia d'haver fet en primer lloc però bé... de qualsevol forma, aquí la teniu.
________________________________
Amb el setge a Barcelona, la Guerra de Successió entrava a la seva fase més cruenta. En comptes d'entrar atacant Montjuïc, com s'havia fet fins llavors, el mariscal Berwick va atacar per la part de llevant, on la muralla estava en bastant mal estat per no haver estat reparats els danys de setges anteriors. Per mar, la flota enemiga bloquejava la ciutat, sense deixar entrar ni sortir ningú. Només alguns vaixells es van atrevir a anar i venir de Mallorca, portant aliments, amb el perill que això comportava.
 |
Representació de la batalla del baluard de Sta. Clara - 1714
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya |
Els preparatius de les tropes assaltants foren molt minuciosos fins al punt que, la nit del 12 al 13 de juliol de 1714, es van posar a excavar trinxeres en zig-zag en direcció a la muralla per, d'aquesta forma, anar acostant els seus canons.
De vegades, els filipistes rebien algun atac per sorpresa per part dels defensors però no lo suficientment seguit com per representar cap amenaça per tant, les trinxeres continuaven el seu curs cap al peu de la muralla. A més, anaven molt de pressa ja que el terra, majoritàriament de sorra, era molt tou.
 |
Representació de l'entrada massiva de tropes franco-espanyoles a Barcelona - 1714
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya |
Finalment, els assaltants, amb el foc de la seva artilleria, van obrir grans forats a la muralla, destruint totalment el baluard de Santa Clara. Això va ser el que els va permetre entrar a la ciutat, assetjada per tot arreu.
La torre de Sant Joan també havia caigut sota el bombardeig i, als barcelonins, els era gairebé impossible contenir els assaltants ja que la totalitat de la muralla de llevant (des del Portal Nou fins a Santa Clara) havia desaparegut.
L'atac definitiu començà la matinada de l'11 de setembre de 1714. Els defensors, protegits per les poques barricades que quedaven dempeus, van intentar defensar la ciutat fins al límit de les seves forces i a vegades fins i tot de la mort i, quan finalment es van rendir, el setge a la ciutat havia durat 14 mesos.
 |
Portada Decret de Nova Planta - 1716
Font: Museu d'Història de Catalunya |
Una vegada derrotats, van veure com s'anul·laven totes les institucions catalanes i els seus instruments de representació. Felip V va decretar una estructura jeràrquica i militaritzada (el Decret de Nova Planta) que no deixava als catalans cap marge de participació en la política de Catalunya i que els abolia la seva llengua oficial: el català.
Degut a la derrota, Barcelona va patir conseqüències greus. Un dels principals propòsits dels vencedors va ser construir fortificacions que servissin per, en un futur, treure als barcelonins les ganes de rebel·lar-se i, al mateix temps, enfortir les defenses de la ciutat amb la finalitat de fer front a possibles assalts enemics.
 |
Superposició del plànol de l'actual parc amb
el de l'antiga Ciutadella militar de Barcelona |
La construcció d'aquestes fortificacions va recaure a l'enginyer militar Jorge Pròsper de Verboom, concretament dos noves fortaleses: una, on hi havia les drassanes, que mai es va arribar a realitzar i l'altre, que sí es va dur a terme, per on havien entrat les tropes de Felip V i que es va anomenar la Ciutadella.
Per a la seva construcció es va haver d'enderrocar un enorme tros de la ciutat, concretament de la part de la Ribera. Els primers enderrocaments es van fer immediatament, durant l'estiu de 1715 i més tard, van continuar de manera sistemàtica però més lenta.
L'abril de 1716 es va enderrocar la primera línia d'edificis, la més gran, que anava des del Portal Nou, fent zig-zag pels carrers del barri, passava per la zona on avui dia estan les restes del Born i baixava cap el mar, pel carrer Xuclers.
La segona fase va començar al setembre del mateix any. Aquesta vegada, les demolicions passaven, antre d'altres, pels carrers de Corretger i de Calders i baixava també cap el mar.
La última tanda d'enderrocaments començà l'estiu de 1718 i durà molt poc.
Totes aquestes demolicions van arribar a esborrar una part molt important de la zona del Born.
La tragèdia es va traduir en més d'un miler de cases derruïdes, a les que s'havien de sumar les 900 que es van haver de tirar a terra per fer la Ciutadella i les que van desaparèixer durant els bombardejos. En total, més d'un 17% de les vivendes de la ciutat i, per altra banda, més de 5.000 persones, que van haver de marxar de casa seva sense rebre cap compensació, van ser abandonades a la seva sort. A més, també van desaparèixer els convents de Sant Agustí i de Santa Clara i es va haver de desviar el Rec Comtal.
Una vegada construïda la Ciutadella, uns 20 anys després, Felip V ordenà a Pròsper de Verboom construir un nou barri a prop del mar. Aquest barri es construiria en una zona insalubre que es deia Mar Vella i que, actualment és el barri de la Barceloneta. En aquest nou barri és, on la majoria de la població desallotjada per a la construcció de la Ciutadella, va haver d'establir-se.
.jpg)
