Passeig de Gràcia

El Passeig de Gràcia és una de les principals avingudes de Barcelona, així com una de les seves àrees comercials i de negocis més importants. A més, també és aparador de destacades obres de l'arquitectura modernista barcelonina, amb obres dels més famosos arquitectes de l'època: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, etc. La Casa Batlló i La Pedrera (o Casa Milà), situades en aquest passeig, són Patrimoni de la Humanitat. 

Casa Batlló - 1910

Casa Milà - 1911

Però... quina història guarda aquest famós passeig?

Fins al 1821, aquest passeig era un antic camí rural d'aproximadament 5 km, amb horts als dos costats i que era la via principal per anar i tornar de la població veïna de Gràcia, que va ser municipi independent de Barcelona fins l'any 1897. 

El primer projecte d'urbanització, datat el 1821, fou obra de Ramón Plana, que va haver d'aturar les obres a causa de les moltes epidèmies que hi havien a Barcelona per aquella època. 

Amb la caiguda del govern liberal, al 1824, va tornar l'absolutisme i el projecte tornà a agafar-se pel Capità General de Catalunya, Francisco Bernaldo de Quirós, marqués de Campo Sagrado. 

Passeig de Gràcia - 1910

Aquest nou passeig, inaugurat oficialment el 1927, tenia 42 metres d'ample i, durant tot el segle XIX va ser el lloc preferit de l'aristocràcia de la ciutat per a exhibir-se davant els seus veïns. Era molt freqüent veure'ls passejant-se els diumenges amb els seus automòbils luxosos amunt i avall del passeig. Al mateix temps, aquest indret s'estava convertint en un dels llocs de moda gràcies a la quantitat de serveis i establiments que s'anaven instaurant. 

Passeig de Gràcia - 1912
https://www.facebook.com/BarcelonaDesapareguda

Entre els anys 1860 i 1890, va ser un eix determinant en el procés de creació del projecte de l'Eixample, d'Ildefons Cerdà. Al voltant del passeig es va formar un nucli residencial, constituït en gran part, per edificis unifamiliars i, poc a poc, tot aquest sector fou adquirint molt protagonisme comercial. 

Entre 1900 i 1914, va ser coneguda popularment com la "Manzana de la Discordia", ja que les families més riques de Barcelona contractaven els arquitectes més coneguts del moment, per aconseguir que casa seva fos la més bonica i moderna de tot el passeig. Això va fer que, amb tota aquesta aportació creativa, el Passeig de Gràcia es considerés com el principal centre residencial burgés. 

"La Manzana de la Discordia - 1900 / 1914
https://www.facebook.com/BarcelonaDesapareguda

Finalment, al 1906, l'arquitecte Pere Falqués va dissenyar els bancs-fanals de "trencadís" (espècie de mosaic realitzat amb fragments ceràmics units amb argamassa, típics de l'arquitectura modernista catalana), que es van distribuir al llarg de tot el passeig.