 |
| Plaça de Catalunya - 1890 - Font https://www.facebook.com/BarcelonaDesapareguda |
La Plaça de Catalunya és la més gran i cèntrica de les places de Barcelona i constitueix el punt d'unió entre el Nucli Antic de Barcelona i el districte de l'Eixample, amb vies al voltant, tant importants com La Rambla, el Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya, la Ronda Universitat, la Ronda de Sant Pere i el carrer Pelai, així com l'Avinguda del Portal de l'Àngel, excel·lent artèria comercial i antiga porta de les muralles.
Fins que es van enderrocar les muralles, aquest espai era una explanada als afores de la ciutat, situada just al davant d'una de les principals portes d'entrada, des d'on sortien camins cap a les diverses poblacions dels voltants. És per això que, aquest lloc es convertí en un lloc ideal per a posar-hi mercats a l'aire lliure.
Posteriorment es van enderrocar les muralles i es va començar a construir l'Eixample ideat per Ildefons Cerdà. Aquest pla urbanístic no incloïa cap plaça en aquest indret ja que, segons el projecte, tant el Barri Gòtic com els altres nuclis de les antigues poblacions quedaven relegats a barris perifèrics. A diferència del Pla Cerdà, el Pla Rovira, de 1859, el favorit de l'Ajuntament i la burgesia de la ciutat, sí que preveia una gran plaça en aquest punt.
 |
| Plaça de Catalunya - Principis segle XX - Font https://www.facebook.com/BarcelonaDesapareguda |
L'ús diari que es donava a aquest lloc, conjuntament amb el fet que la Plaça de les Glòries Catalanes (espai que, segons el Pla Cerdà, havia de convertir-se en el centre neuràlgic de la ciutat) només era un descampat allunyat de tota construcció, van fer que la ciutat ocupés el solar de la Plaça de Catalunya amb teatres, cafès i fires.
El permís oficial per a urbanitzar la plaça va ser concedir el 1889, amb motiu de la Exposició Universal de l'any anterior. Al 1892 foren expropiats el terrenys, cases i altres construccions que s'havien anat aixecant al mig de l'espai que s'havia format per l'enderrocament de les muralles al 1858 i que ja era conegut pel nom de Plaça de Catalunya.
La primera urbanització de l'espai, obra de Puig i Cadafalch, que s'inicià el 1902, va donar com a resultat dos grans vies en forma d'aspa i una plaça circular al punt d'intersecció. La segona urbanització es va dur a terme amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 i va tenir dos projectes: el de Francesc Nebot, que substituí Puig i Cadafalch i, un cop començades les obres, el de Joaquim Llansó, substituint Francesc Nebot.
Les obres del subsól eren considerades de gran valor urbanístic i comprengueren les galeries comercials de L'Avinguda de la Llum (actualment soterrani del Centre Comercial El Triangle).
Fins a l'època de la Guerra Civil (1936/1939), els seus cafès i restaurants (la Maison Dorèe, el Colón, la Lluna, el Suís) foren centre de tertúlies literàries i polítiques. També fou centre neuràlgic de teatres, com el Teatre del Bon Retir, el Teatre Eldorado, el Teatre Barcelona o el Circ Eqüestre Alegria.
 |
| Café Colón - 1900 |
 |
| Hotel Colón - 1905 - Font https://www.facebook.com/BarcelonaDesapareguda |
L'edifici més elegant de la Plaça de Catalunya va ser, sense cap mena de dubte, el Café Colón que, al 1902, només cinc anys després de la seva inauguració, va patir una gran reforma interior per a convertir-se en l'Hotel Colón.
Més a prop en el temps, un dels fets històrics que va viure, quasi en primera persona, va ser l'assalt al Banc Central. Aquest fou un esdeveniment produït a la seu del Banc Central, el 23 de maig de 1981. Aquest assalt va derivar en un segrest d'unes tres-centes persones, entre treballadors i clients i que s'allargà unes 37 hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada