Plaça d'Urquinaona

La Plaça d'Urquinaona és una de les places més importants del centre de Barcelona, amb una zona verda central, on hi ha la Font del Noi del Càntir, obra de l'any 1912, de l'escultor Josep Campeny i Santamaria.

Està situada al barri Dreta de l'Eixample, en el districte de l'Eixample i fa frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, en el districte de Ciutat Vella. Està travessada per carrers importants, com són el carrer Pau Claris, la Via Laietana i el carrer Roger de Llúria. 

Porta el nom de José Maria de Urquinaona y Vidot, nascut a Càdis, presentat en el Primer Concilio Vaticano II com a Secretari dels bisbes d'Espanya i, anomenat Bisbe de Barcelona, el 1878.

La plaça va ser creada el 1857, després de l'enderrocament dels baluards de Sant Pere i de Jonqueres. 



El seu primer nom va ser Plaça de Jonqueres i, més tard, va passar per una sèrie de canvis de nom, abans de l'aprovació de l'actual, com per exemple: Bisbe Urquinaona, Ferrer i Guàrdia, Francesc Ferrer i Guàrdia i Nova de Jonqueres.